Modificacions més rellevants de la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. Coneguda com a llei del “només sí que és sí”.
Com a primera novetat, cal destacar que, la llei del “només sí que és sí”, elimina la distinció entre agressió i abús sexual. Per tant, totes aquelles conductes que atemptin contra la llibertat sexual d’una altra persona, comeses amb caràcter posterior a la data de la seva entrada en vigor, és a dir, el 7 d’octubre del 2.022, seran considerades agressions sexuals.
Aquestes conductes es troben tipificades als articles 178 a 180 del Codi Penal. I, es castiguen amb la pena de presó de 1 a 4 anys i de 4 a 12 anys en els supòsits d’accés carnal i sempre que es tracti d’agressions sexuals comeses contra persones de més de setze anys.
Per al cas que l’agressió sexual fos comesa sobre una persona menor de setze anys, l’autor serà castigat amb la pena de presó de 2 a 6 anys i de 5 a 10 anys si concorre alguna de les modalitats d’agressió sexual descrites a l’article 178 del Codi penal.
Així mateix, la nova llei del “només sí que és sí”, introdueix expressament la submissió química com una de les formes de comissió de l’agressió sexual, mitjançant l’ús de substàncies o psicofàrmacs que anul·len la voluntat de la víctima. Amb la nova llei, aquesta conducta es pot arribar a castigar amb pena de presó de fins a 15 anys.
A més, la reforma inclou la possibilitat de castigar també qui, sense ser el subjecte que els ho hagi subministrat, s’aprofiti de la víctima la voluntat de la qual es troba anul·lada per trobar-se sota els efectes de drogues, psicofàrmacs o qualsevol altra substància natural o química idònia per a aquest efecte. Així, a qui s’aprofiti d’aquest estat de la víctima, se li podrà imposar la pena de presó de 1 a 4 anys.
També, es castiga l’assetjament sexual a menors via online ( child grooming ), consistent a contactar amb menors de 16 anys a través d’internet, telèfon o de qualsevol altra tecnologia de la informació i la comunicació, per concertar una trobada, amb l’objectiu de cometre algun dels delictes contra la llibertat sexual, o intentar embaucar-lo perquè faciliti material porn.
De la mateixa manera, cal fer esment que la nova llei del “només sí que és sí”, contempla un subtipus atenuat mitjançant el qual, atesa la menor entitat del fet ia les circumstàncies personals del culpable del delicte d’agressió sexual, se li podrà imposar la pena de presó corresponent al delicte a la meitat inferior o multa de 18 a 24 mesos. És a dir, hi ha la possibilitat que conductes d’agressió sexual es castiguin amb penes pecuniàries i no de presó.
No obstant això, la veritat és que la referida “menor entitat”, en els delictes contra la llibertat sexual, no estava contemplada abans de la reforma, de manera que, tractant-se d’un concepte jurídic indeterminat, haurà de ser desenvolupat per la Jurisprudència dels nostres Tribunals a mesura que es vagin dictant sentències en aplicació de la nova llei del “només sí que és sí”. De manera que seran els jutjats penals i tribunals els que, amb les seves sentències, aniran definint quin tipus de conductes d’agressió sexual es poden considerar de menor entitat i, en conseqüència, castigar-se amb penes de multa o penes privatives de llibertat que, per la seva extensió, puguin no implicar un ingrés efectiu a la presó.
En el mateix sentit, aquesta reforma introdueix una definició de consentiment que haurà de ser interpretada pels tribunals a la pràctica en el moment de dictar sentència. En concret, segons l’art. 178.1 del Codi Penal, “ només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona ”.
Aquest concepte de consentiment presenta més ombres que llums, a més d’una gran dificultat de ser acreditat a la pràctica i un risc d’inversió de la càrrega de la prova en el procés penal.
Finalment, cal destacar que la reforma amplia el catàleg de delictes pels quals podrien respondre penalment les persones jurídiques, i aquests són el d’assetjament sexual i el delicte contra la integritat moral en l’àmbit laboral.
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència històrica en defensa dels delictes contra la seguretat viària. En la seva sentència STS núm. 850/2025 de 16 d’octubre, la Segona Sala estableix que una persona que condueix un vehicle després d’haver complert íntegrament una suspensió de permís de conduir no comete cap delicte, encara que no hagi […]
LLegir més
En un entorn de dret penal cada cop més exigent, on l’especialització marca la diferència entre una defensa genèrica i una defensa eficaç, Joaquín s’ha consolidat com a advocat penalista, amb una carrera centrada en casos de major complexitat jurídica i sensibilitat social. La seva pràctica professional es caracteritza per una defensa rigorosa, estratègica i […]
LLegir més
El delicte d’agressió sexual constitueix un dels delictes més greus contra la llibertat sexual i es caracteritza per una elevada complexitat jurídica i probatòria. La seva regulació ha experimentat reformes importants en els darrers anys, fet que exigeix un coneixement tècnic actualitzat tant del Codi Penal com de la jurisprudència del Tribunal Suprem i de […]
LLegir més
