Autoconsum, consum compartit i delicte de tràfic de drogues

Com a despatx d’advocats especialistes en tràfic de drogues barcelona , cal ressaltar que l’art. 368 del Codi Penal tipifica el delicte de tràfic de drogues, que castiga el subjecte que realitza actes de cultiu, elaboració o trànsit, o altrament promou, afavoreix o facilita el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o les posseeix amb aquells fins. Ens trobem davant d’un delicte que abasta gran varietat de conductes, que van des del cultiu i la preparació de drogues fins a la posterior venda de la substància. Tot i això, hi ha determinats comportaments que, malgrat el seu aparent encaix en el tenor literal del precepte esmentat, són considerats atípics per part dels Tribunals, per entendre que no afecten el bé jurídic protegit per aquest delicte, que és la salut pública.

Un dels supòsits més habituals és la possessió de drogues destinada a l’autoconsum . administrativa, conforme al que estableix la Llei Orgànica 4/2015 de Protecció de la Seguretat Ciutadana.

Què entenem per ànim de traficar?

Com a advocats experts en trànsit de drogues barcelona , podem afirmar que, en termes generals, la concurrència d’ànim de traficar sol provar-se a través d’indicis, entre els quals destaquen els següents (STS núm. 698/2007):

1. Si la quantitat de droga supera les cinc dosis diàries, límit que varia en funció de la droga posseïda. A tall d’exemple, els Tribunals solen fixar aquest llindar als 3 grams d’heroïna, 50 grams d’haixix, 100 grams de marihuana, 7,5 grams de cocaïna…
2. Que el posseïdor no sigui consumidor habitual de la substància esmentada.
3. Que tingui diferents tipus de drogues.
4. Que la droga posseïda estigui preparada per a la seva distribució, per exemple, en paperines, o que estigui oculta.
5. La manca de capacitat adquisitiva del posseïdor en relació amb el valor de la droga que posseeix.
6. L’elevada puresa de la substància.
7. La possessió d’instruments emprats per tallar la droga o de sumes importants de diners en efectiu.

Què entenem per consum compartit?

Com a advocat trànsit de drogues barcelona , cal posar en relleu que, un altre dels comportaments que, segons la jurisprudència, no és constitutiu de delicte, és el consum compartit . Som un despatx d’advocats penalistes experts en tràfic de drogues . Per això, podem afirmar que, de conformitat amb la doctrina del Tribunal Suprem, perquè el consum compartit resulti impune, han de concórrer una sèrie de requisits que es recullen, entre d’altres, a la STS núm. 360/2015, de 10 de juny: que es tracti de consumidors habituals o addictes que s’agrupen per consumir la substància, que el consum de la mateixa tingui lloc en un espai tancat, que l’acte se circumscrigui a un grup reduït d’addictes o drogodependents identificables i determinats i, finalment, que les quantitats de droga no rebaixin.

Què passa amb els clubs cannàbics?

Comptem amb un equip format pels millors advocats penalistes barcelona especialistes en delictes de tràfic de drogues .

Com a advocat penalista expert en tràfic de drogues , podem afirmar que un dels supòsits més controvertits és el dels clubs cannàbics . El Tribunal Suprem es va pronunciar fa uns quants anys sobre la rellevància penal de l’activitat desenvolupada per aquest tipus d’associacions. Resulta especialment il·lustrativa la Sentència núm. 484/2015, mitjançant la qual el Tribunal Suprem estableix que l’anàlisi de la rellevància penal de l’activitat desenvolupada per aquestes associacions s’ha de fer atenent les circumstàncies del cas concret, sense que sigui possible establir uns requisits estrictes d’acord amb els quals determinar si l’activitat és constitutiva o no d’un delicte de tràfic de drogues. El que sí que apunta el Tribunal és que si l’activitat desenvolupada per l’associació consisteix a organitzar un sistema de cultiu, aplec o adquisició de droga amb la finalitat de repartir-la o lliurar-la a terceres persones, encara que als adquirents se’ls imposi el requisit d’haver-se incorporat prèviament a un club o associació, els fets sí que seran constitutius de delicte.

Aquesta tesi ha estat aplicada en sentències posteriors, entre elles, en la recent STS núm. 380/2020 de 8 juliol. suposat, ens trobem davant d’una estructura institucionalitzada, amb vocació de permanència i oberta a la integració successiva d’un nombre elevat de persones. En conseqüència, descarta la possibilitat de traslladar la impunitat de l’autoconsum a aquelles associacions que faciliten la distribució de substàncies estupefaents a un elevat nombre de persones que entenen que els dirigents d’aquest tipus de club són responsables. l’associació es distribueixin a tercers.