Falsedats Documentals

Segons l’art. 26 del Codi Penal, és document qualsevol suport material que expressa o incorpora dades, fets o narracions amb eficàcia probatòria o qualsevol tipus de rellevància jurídica.

La falsedat documental se sanciona amb penes diferents segons el tipus de document que és objecte de falsificació.

En primer lloc, el Codi Penal castiga la falsedat en documents públics, oficials i mercantils , a través dels arts. 390 a 394. A continuació, definirem cadascun d’aquests tipus de documents:

1. Són documents públics aquells autoritzats per un fedatari públic en l’exercici de les seves funcions i respectant les formalitats establertes a la llei. Per exemple, les escriptures públiques autoritzades per Notari, les certificacions del Registre de la Propietat o les diligències judicials.
2. Es consideren documents oficials aquells utilitzats o expedits per les administracions públiques en el desenvolupament de les seves funcions i per a l’efectivitat dels seus fins. Són documents oficials, entre d’altres, el DNI, la placa de la matrícula o el permís de circulació.
3. S’entén per documents mercantils , segons els nostres Tribunals, tant els que recullen una operació de comerç plasmant la creació, l’alteració o l’extinció d’obligacions mercantils, com els que acrediten operacions o activitats produïdes a l’àmbit d’una empresa (STS núm. 208/2019). Ens trobem davant d’un concepte ampli de document mercantil, que inclou com a tals els xecs, lletres de canvi, factures, albarans…

Pel que fa a les conductes que són considerades delictives, d’una banda, l’art. 390 del Codi Penal sanciona, amb pena de presó de 3 a 6 anys, multa de 6 a 24 mesos i inhabilitació especial per temps de 2 a 6 anys, al funcionari públic o autoritat que comet alguna de les falsedats següents en document públic, oficial o mercantil en l’exercici de les seves funcions:

1. Alterar un document en algun dels seus elements essencials .
2. Simulant un document, en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat .
3. Suposar en un acte la intervenció de persones que no l’han tinguda, o atribuint a les persones que han intervingut en aquest acte declaracions diferents de les que realment han fet .
4. Faltant a la veritat en la narració dels fets .

El delicte de falsedat documental sol ser un delicte dolós però l’art. 391 del Codi penal sanciona també la seva comissió per imprudència greu , sempre que l’autor sigui una autoritat o funcionari públic, cas en què la pena a imposar és de multa de 6 a 12 mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de 6 mesos a 1 any.

D’altra banda, l’art. 392 del Codi Penal castiga també el particular que comet falsedat en documents públic, oficial o mercantil , però únicament si ho fa alterant un document en algun dels seus elements essencials, simulant en tot o en part un document induint error sobre la seva autenticitat o suposant la intervenció en un acte de persones que no l’han tingut. Així, la falsedat comesa per particular en document públic, oficial o mercantil no és constitutiva de delicte si consisteix a faltar a la veritat en la narració dels fets.

Són documents privats aquells que no són públics, oficials ni mercantils. La falsedat comesa en aquest tipus de documents es castiga mitjançant l’art. 396 del Codi Penal, que resulta aplicable a la persona que, per perjudicar-ne un altre, comet en document privat alguna de les falsedats indicades al paràgraf anterior (alterant un document en algun dels seus elements essencials, simulant en tot o en part un document induint a error sobre la seva autenticitat o suposant la intervenció en un acte de persones que no l’han tingut). Aquest comportament es castiga amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys.