Delictes contra l'ordre públic
Atemptat
Contacte
Reconocido como uno de los mejores abogados penalistas 2026
Joaquín Sugrañes ha sido incluido por el prestigioso directorio Best Lawyers entre los mejores penalistas de España
Joaquín Sugrañes és advocat especialista en delictes d’atemptat a Barcelona , i això li permet oferir la millor defensa penal davant de qualsevol qüestió relacionada amb aquests delictes.
El delicte d’atemptat al Codi Penal
El delicte d’atemptat està tipificat a l’article 550 a 554 del Codi Penal, dins el títol XXII, en què es regulen els delictes contra l’ordre públic. És un delicte que té com a finalitat protegir el bon funcionament dels serveis i les funcions públiques, per garantir la convivència social.
El delicte d?atemptat castiga dos comportaments diferents:
-D’una banda, l’ agressió o l’ escomesa , consistent a atacar o emprar violència física. Per exemple, llançar objectes als agents o colpejar-los.
-D’altra banda, el fet d’oposar resistència activa greu a l’actuació del subjecte passiu, sigui mitjançant violència o intimidació greu. Parlem de resistència activa greu, per exemple, en els casos en què el subjecte s’oposa a la detenció dels agents donant cops de mà o puntades de peu.
Advocat atemptat a Barcelona
Joaquín Sugrañes és un advocat especialista en dret penal, i el seu objectiu és garantir una excel·lent defensa penal de tots els seus clients. Si està investigat o acusat per delicte d’atemptat, o ha estat víctima del delicte esmentat, truqui’ns i consulti’ns el seu cas.
-
Subjecte passiu
Poden ser víctimes del delicte d’atemptat l’ autoritat, els seus agents i els funcionaris públics :
-Segons larticle 24 del Codi Penal, és funcionari públic qualsevol persona que, per disposició de la Llei o per elecció o nomenament dautoritat competent, participa en lexercici de funcions públiques.
– Quant al concepte d’autoritat, s’entén com a tal aquella persona que, per si sola o com a membre d’alguna corporació o òrgan col·legiat, té comandament o exerceix jurisdicció pròpia. Entre ells, destaquen els membres del Congrés dels Diputats, del Senat, del Parlament Europeu, els funcionaris del Ministeri Fiscal…
– Finalment, són agents de l’autoritat els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat dependents del Govern d’Espanya, i els cossos policials dependents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals.
Com a advocat especialista en atemptat , hem de tenir present que, perquè els fets siguin constitutius d’un delicte d’atemptat, aquests subjectes s’han de trobar, en el moment dels fets, exercint les funcions pròpies del seu càrrec, bé actuant amb motiu (és a dir, que l’atemptat estigui motivat per una actuació anterior del subjecte passiu en l’exercici de les seves funcions).
-
Penes pel delicte d’atemptat
La pena prevista al Codi Penal per al delicte d’atemptat varia en funció del càrrec que ostenti la víctima:
-Si és autoritat, la pena és de presó d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos .
-Si és agent de l’autoritat o funcionari públic, la pena és de presó de sis mesos a tres anys .
No obstant això, si el subjecte passiu és membre del Govern, dels Consells de Govern de les Comunitats Autònomes, del Congrés dels Diputats, del Senat o de les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes, de les Corporacions locals, del Consell General del Poder Judicial, Magistrat del Tribunal Constitucional, Jutge, Magistrat a un any multa de sis a dotze mesos .
-
Modalitats agreujades
Les penes anteriorment indicades s’incrementen, arribant fins a la pena superior en grau, quan concorre alguna de les circumstàncies següents:
-Si l’autor fa servir armes o altres objectes perillosos.
-Quan l’acte de violència és perillós per a la vida o pot causar lesions greus. S’hi inclouen, en aquest supòsit, el llançament d’objectes contundents o líquids inflamables, l’incendi i la utilització d’explosius.
-Si l’escomesa es realitza emprant un vehicle de motor.
-Quan els fets s’executen amb motiu d’un motí o incident col·lectiu dins un centre penitenciari.
-
Què passa si, com a conseqüència de l?atemptat, es causen lesions a la víctima?
El delicte d’atemptat és un delicte de mera activitat, per la qual cosa es consumeixi encara que no es causi cap lesió a la víctima.
Ara bé, si com a conseqüència de l’atemptat es causen lesions, ens trobarem davant d’un concurs ideal o medial de delictes, per la qual cosa la pena a imposar serà més greu.
-
És possible fer un delicte d’atemptat per imprudència?
La resposta és negativa. Perquè els fets siguin constitutius d’un delicte d’atemptat, és imprescindible que l’autor actuï sent conscient que la víctima té la condició d’autoritat, l’agent de l’autoritat o el funcionari públic.
En quins casos es poden generar dubtes sobre això? Per exemple, quan ens trobem davant d’un agent de l’autoritat que no va uniformat i que no porta cap signe distintiu indicatiu del càrrec. En aquests casos, cal analitzar si el subjecte passiu s’havia identificat davant l’autor com a agent de l’autoritat abans de l’escomesa o agressió.
-
Oposar resistència a l’autoritat o als seus agents sempre constitueix delicte d’atemptat?
La resposta és negativa, depèn de la gravetat de la resistència. El Tribunal Suprem delimita, a la Sentència número 837/2017, de 20 desembre, els tipus de resistència que són constitutius de delicte, concretant quin tipus penal resulta aplicable en cada cas:
-La resistència activa greu constitueix delicte atemptat de larticle 550 del Codi Penal.
-La resistència activa no greu (o simple) i la resistència passiva greu són subsumibles en el delicte de resistència article 556 del Codi Penal. Poden incloure’s en aquest supòsit els casos de forcejament del subjecte amb els agents.
-La resistència passiva no greu (o lleu) contra l’autoritat abans era un delicte lleu de resistència, però actualment ha quedat despenalitzada. Només pot ser objecte de sanció per via administrativa.
-
Diferència entre el delicte d’atemptat i el delicte de resistència i desobediència greu
En primer lloc, en relació amb el subjecte passiu del delicte, hem de tenir en compte que els funcionaris públics sí que poden ser víctimes del delicte d’atemptat, però no del delicte de resistència i desobediència greu.
En segon lloc, perquè la conducta sigui constitutiva de delicte d’atemptat la víctima ha d’actuar en exercici de les seves funcions o amb ocasió, mentre que el delicte de resistència i desobediència greu únicament concorre si la víctima actua en l’exercici de les seves funcions (no quan actua en ocasió).
Per últim, quant a la conducta típica, el delicte d’atemptat sanciona la resistència activa greu, mentre que el delicte de resistència sanciona la resistència activa menys greu o passiva greu.
