Advocat violència de gènere barcelona

La violència domèstica es pot definir com els actes violents que tenen lloc en el marc d’una relació familiar o de convivència.

A diferència del que passa a la violència de gènere, poden ser víctimes i agressors de violència domèstica tant homes com dones.

Un dels avenços més importants per a la protecció de les víctimes d’aquest tipus de violència, va ser l’aprovació de la Llei 27/2003, de 31 de juliol, mitjançant la qual es va crear l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica, un instrument destinat a garantir la protecció integral de les víctimes.

D’altra banda, la violència de gènere engloba aquells actes de violència tant física com psicològica duts a terme per un home sobre una dona pel sol fet de ser-ho.

A través de la Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, es va ampliar la protecció de les víctimes d’aquest tipus de violència. Entre altres novetats, aquesta llei va ampliar la possibilitat de sol·licitar lordre de protecció a les dones víctimes de violència de gènere i, a més, va suposar la creació dels Jutjats de Violència sobre la Dona.

Tot i que la llei anteriorment citada acull un concepte ampli de violència de gènere, que, com hem vist, engloba la violència exercida per un home contra una dona pel sol fet de ser-ho, el cert és que el Codi Penal únicament sanciona amb més pena la violència de gènere produïda en el marc d’una relació de parella i, més concretament, quan la víctima sigui o hagi estat esposa de l’agressor o estigui o hi hagi estat lligada per una relació d’afectivitat anàloga. Tot i això, el Codi penal no exigeix que l’autor i la víctima arribessin a conviure junts, sinó que n’hi ha prou que mantinguessin una relació anàloga al matrimoni.

Per això, en els delictes de violència de gènere adquireix una rellevància especial la interpretació del concepte d’“anàloga relació d’afectivitat”, ja que en depèn que uns mateixos fets siguin castigats amb més o menys pena. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha acollit un concepte ampli, entenent que ens trobem davant d’una anàloga relació d’afectivitat quan hi ha un cert grau de compromís o d’estabilitat, encara que no hi hagi fidelitat ni es comparteixin expectatives de futur. Això no obstant, queden excloses les relacions purament esporàdiques o de simple amistat (STS núm. 697/2017, de 25 d’octubre).

En termes generals, que un fet sigui qualificat com a violència de gènere o domèstica implica la imposició d’una pena més gran a la qual correspondria si els mateixos fets no tingueren lloc en l’àmbit de la violència de gènere o domèstica.

Fins i tot, de vegades, el Codi Penal va un pas més enllà, i castiga com a delicte determinats fets que, per regla general, no serien constitutius de delicte, i que només passen a ser delicte si es cometen contra familiars o persones que conviuen amb l’autor. Així passa, per exemple, amb el delicte d’Injurias o vexacions injustes de l’art. 173.4 CP.

D’altra banda, la víctima violència de gènere o domèstica té la possibilitat de sol·licitar una ordre de protecció, a través de la qual el jutge pot imposar a l’investigat una sèrie de mesures cautelars civils i penals, que poden consistir en la imposició d’una prohibició d’acostament i/o comunicació amb la víctima durant la tramitació del procés penal, en la modificació del règim de guàrdia i custòdia.

A més, en els supòsits de violència de gènere, els fets són investigats pels jutjats de violència sobre la dona, que són jutjats especialitzats en aquest tipus de violència, que coneixen tant d’assumptes penals com civils que deriven d’una situació de violència de gènere.

Així, per exemple, si una dona interposa una denúncia per la presumpta comissió d’un delicte de maltractament comès per part del seu exmarit, la investigació d’aquests fets correspondrà al jutjat de violència sobre la dona.

L’art. 153.1 del Codi Penal regula els casos de violència de gènere i domèstica lleu i ocasional, castigant, amb més pena, conductes que, si no afectessin les persones que s’esmentessin a continuació, serien constitutives un delicte de lesions de l’article 147.2 i 3 del Codi Penal.

En què consisteix el delicte de maltractament?
El delicte de maltractament consisteix a causar a un altre un menyscapte psíquic o una lesió que no requereixi, per a la seva sanació, tractament mèdic o quirúrgic, o colpejar o maltractar sense causar lesió. Si les lesions ocasionades són de major gravetat, és a dir, si requereixen, per a la curació, el tractament mèdic o quirúrgic, els fets seran constitutius d’un delicte de lesions de l’art. 147 CP o, si es tracta d‟un cas de violència de gènere, d‟un delicte de lesions agreujades de l‟art. 148.4º CP.

A tall d’exemple, si l’autor dóna una bufetada a la seva dona a la cara, sense arribar a causar-li cap lesió, ens trobarem davant d’un delicte de maltractament de l’art. 153 CP. Mentre que si l’autor la colpeja causant-li una ferida que requereix punts de sutura, ens trobarem davant d’un delicte de lesions agreujades de l’art. 148.4º CP.

Qui pot ser víctimes del delicte de maltractament de l’art. 153 CP i quina pena s’imposa a l’agressor?
El delicte de maltractament és aplicable tant als supòsits de violència de gènere com de violència domèstica, si bé les penes a imposar en cada cas són diferents.

D’una banda, si la víctima és o ha estat esposa o dona lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, encara que no hagin arribat a conviure, és a dir, si ens trobem davant d’un cas de violència de gènere, la pena és de presó de 6 mesos a 1 any o de treballs en beneficis de la comunitat de 31 a 80 dies (art. 153). A més, el jutge pot imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat fins a 5 anys.

D’altra banda, si l’autor agredeix els seus descendents, ascendents o germans, o els del cònjuge o convivent, o qualsevol altra persona que formi part del nucli de la seva convivència familiar, els fets se sancionen amb pena de presó de 3 mesos a 1 any o de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 83 dies (art. 1). El jutjat també pot imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat de 6 mesos a 3 anys. Aquest és un supòsit de violència domèstica.

En qualsevol cas, les penes s’imposen a la meitat superior si el delicte es comet en presència de menors o utilitzant armes, al domicili comú o al de la víctima, o incomplint una mesura cautelar o pena de prohibició d’allunyament i/o comunicació.

Finalment, el jutge pot imposar la pena inferior en grau, valorant les circumstàncies personals de l’autor i les circumstàncies en què es va cometre el fet delictiu.

El delicte de maltractament habitual es caracteritza per l’exercici de violència física o psíquica habitual sobre qui és o ha estat cònjuge de l’autor o persona lligada a ell per una relació d’afectivitat anàloga, sobre descendents, ascendents o germans propis o del cònjuge o convivent, o sobre altres persones integrades al nucli de convivència familiar. Ens trobem, en aquest cas, davant d’un cas de violència domèstica.

Quina mena de violència se sanciona a través del delicte de maltractament habitual?
Es castiga tant la violència física com la psíquica . Els actes de violència física poden anar des del maltractament d’obra sense causar lesió (per exemple, fer una bufetada), fins a la causació de lesions greus o, fins i tot, l’assassinat.

Per la seva banda, la violència psíquica pot consistir en vexacions, insults, amenaces…

Per exemple, els Tribunals han entès que hi ha violència psíquica en supòsits d’assetjament telefònic, postal i personal (SAP Madrid núm. 277/2007), o quan els fets consisteixen en la interposició de múltiples denúncies falses davant d’organismes administratius i judicials (SAP Lleida núm. 42/2011).

Què s’entén per habitualitat als efectes del delicte de maltractament habitual?
Tal com estableix el mateix art. 173.2 CP, per poder apreciar aquest delicte cal que la violència es produeixi de manera habitual. Per valorar si es dóna o no habitualitat, cal tenir en compte el nombre dactes de violència i el temps transcorregut entre aquests actes.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem recorda que l‟habitualitat no és un problema aritmètic, no exigeix un nombre mínim de comportaments individuals. Es caracteritza per un clima de dominació o intimidació, d’imposició i menyspreu sistemàtic, el que és rellevant és que l’agressor creï una atmosfera general de superioritat i domini cap a la víctima (STS núm. 684/2021, de 15 de setembre).

Quina pena es preveu per al delicte de maltractament habitual?
Aquest delicte es castiga amb pena de presó de 6 mesos a 3 anys i privació del dret a la tinença i el port d’armes de 3 a 5 anys. A més, el jutge pot imposar la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat per un temps d’1 a 5 anys, així com la mesura de llibertat vigilada.

Aquestes penes s’imposen independentment de les penes corresponents als delictes en què s’hagin concretat els actes de violència física o psíquica. A tall d’exemple, si l’autor agredeix físicament el seu fill de manera reiterada en el temps, causant-li diferents lesions, serà castigat, per una banda, per un delicte de maltractament habitual i, a més, per tants delictes de lesions com hagi comès.

D’altra banda, el Codi Penal preveu una sèrie de modalitats agreujades, que comporten que les penes siguin aplicades a la seva meitat superior, quan algun dels actes de violència es realitza en presència de menors o utilitzant armes, es produeix al domicili comú o al de la víctima o es realitza incomplint una pena o mesura cautelar de prohibició d’acostament i/o comunicació.

Abans de la reforma operada per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, el Codi Penal castigava la manca d’injúries o vexacions injustes de caràcter lleu (art. 620.2º CP) A través d’aquest article, se sancionaven comportaments com insultar, escopir o faltar al respecte a tercers, tingues-ne els respecte a tercers, prou rellevància per ser constitutius d’infracció penal.

Des de l’any 2015, aquest tipus de comportaments únicament són delictes quan la víctima sigui o hagi estat cònjuge de l’autor o persona lligada a ell per anàloga relació d’afectivitat, descendent, ascendent o germà propi o del cònjuge o convivent, o una altra persona integrada al nucli de convivència familiar. És a dir, actualment aquests fets només se sancionen en els casos de violència domèstica.

La pena prevista per a aquest delicte és de localització permanent de 5 a 30 dies, feines en benefici de la comunitat de 5 a 30 dies o multa d’1 a 4 mesos.

La regulació del delicte d‟amenaces i de coaccions en els casos de violència de gènere i domèstica segueix una estructura molt similar. Ambdós delictes compten amb una modalitat bàsica, aplicable en aquells casos en què l’amenaça o la coacció és greu, i una modalitat atenuada, que es castiga amb pena de multa d’1 a 3 mesos, quan l’amenaça o la coacció és lleu.

En aquest darrer cas, és a dir, quan l’amenaça o la coacció és lleu, el Codi Penal preveu una pena agreujada per als supòsits de violència de gènere i domèstica.

D’una banda, quan la víctima és o ha estat la seva dona o dona lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, és a dir, en els casos de violència de gènere, la pena és de presó de 6 mesos a 1 any o de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies, en lloc de la pena de multa prèviament esmentada.

D’altra banda, si l’amenaça o la coacció lleu es comet contra un cònjuge actual o excònjuge o una persona relacionada amb l’autor per una relació afectiva similar, o contra una persona que forma part de la unitat familiar de l’autor, és a dir, en casos de violència domèstica, la pena és de reclusió permanent de 5 a 30 dies, treballs comunitaris de 5 a 30 dies o multa d’1 a 4 mesos. A més, en el cas d’amenaces, si l’ amenaça es duu a terme utilitzant armes o altres instruments perillosos, la pena és de presó de 3 mesos a 1 any o treballs comunitaris de 31 a 80 dies.

Finalment, cal tenir en compte que aquestes agreujants només són aplicables en aquells casos en què l’amenaça o coacció sigui de caràcter lleu. Per contra, si es tracta d’una amenaça o coacció de major gravetat, haurem d’acudir a la modalitat bàsica de cada un dels delictes, podent aplicar, si escau, la circumstància agreujant de parentiu de l’art. 23 CP.

Al marge dels delictes i modalitats agreujades esmentades anteriorment, el Codi Penal preveu, per a determinats delictes, agreujaments específics en els casos de violència de gènere i/o domèstica. És el cas, per exemple, del delicte d’agressió sexual (art. 180.1.4a CP), el delicte de descobriment i revelació de secrets (art. 197.7 CP), el delicte d’assetjament (art. 172 ter apartat 2 CP) i el delicte lesions (art. 148.4a CP).

Joaquín Sugrañes és advocat penalista, amb àmplia experiència en el procediment penal. Durant la carrera, s’ha especialitzat, entre d’altres, en els delictes de violència de gènere.

Ha intervingut en defensa de qui s’ha vist denunciat, investigat i acusat per delicte de violència de gènere i maltractament a l’àmbit familiar així com, igualment, en representació de víctimes de violència de gènere i maltractament habitual exercint l’acusació particular.

En processos penals seguits per delictes de violència de gènere, és essencial la contractació d’un despatx d’advocats especialistes en violència de gènere . Serà un dels factors que determinin la bona fi del procediment.

Com a advocat expert en violència de gènere a Barcelona , donem resposta a aquesta qüestió, tan freqüentment plantejada, al nostre blog . I, així mateix, com a advocat especialista en violència de gènere barcelona , si necessiten qualsevol informació addicional, no dubteu a contactar telefònicament oa través de correu electrònic.