Advocat trànsit de drogues Barcelona

La veritat és que no s’ha establert cap criteri legal per a la diferenciació entre drogues que causin un greu dany a la salut i les que no.

Sense perjudici de l’anterior, no són poques les resolucions que estableixen com a criteris per determinar si es tracta d’una substància que causa un dany greu a la salut els següents:

• Lesivitat per a la salut.
• Per l’elevat nivell de dependència que cregui al consumidor.
• Pel nombre de morts que en provoca la intoxicació.
• Pel grau de tolerància.

En tot cas, sense ànim d’exhaustivitat, cal esmentar les següents drogues que són considerades com a causants de greu dany a la salut la cocaïna, heroïna, metadona, morfina, opi, LSD, amfetamines, drogues sintètiques (MDA, MDEA, MDMA o líquid, GH, B, Xèxis, scoop, Cherry meth, fantasy, easy lay, vidre de butirolactona, speed, speed-ball, centramines, butirolactona o mescalina.

Els derivats cannàbics que contenen com a principi actiu el THC, sigui quina sigui la seva presentació (marihuana, griffa, Kiff, oli de resina vermell o verd) i els preparats farmacèutics com “Tranquimazín”, “Rohipnol”, “Orfidal”, “Halción”, “Tranxilium”, “Valium”, “Valium”, “Valium”, “Valium” “Clonacepam”, “Bustaid”, Alprazolam” i, en general, totes les benzodiazepines.

La possessió de la droga ho ha de ser amb fins de trànsit, ja que la tinença per a l’autoconsum és penalment atípica.

A la pràctica, per distingir entre la possessió amb fins de trànsit –penalment típica– i la possessió per a l’autoconsum –penalment atípica–, sol acudir-se a la prova d’indicis considerant les dades següents: la condició d’addicte o consumidor, la quantitat de substància, puresa de la droga, la troballa d’utensilis balances de precisió, la diversitat o varietat de la droga trobada, troballa de diners metàl·lics no justificats o el valor de mercat de la droga.

No obstant això, el nostre Tribunal Suprem, fins i tot en els casos que el portador de la substància estupefaent sigui consumidor, ha considerat que la droga està destinada al trànsit, quan la quantia de la mateixa excedeixi l’apilament mitjà d’un consumidor.

Sense perjudici d’això, el cert és que no hi ha una quantitat a partir de la qual es pugui afirmar que hi ha el delicte de tràfic de drogues.

En aquells casos en què no hi ha altres elements indiciaris, com els descrits anteriorment, la tinença de droga en quantitat inferior per a l’autoconsum propi de tres dies, s’ha de valorar com a tinença per a l’autoconsum no sancionable penalment. En aquest sentit es pronuncia el nostre alt Tribunal en les Sentències 843/13, 12-11; 629/06, 12-6, entre moltes altres.

Per exemple, en el cas de la cocaïna una línia jurisprudencial, manifestada a les diverses sentències del Tribunal Suprem, ha assenyalat com a dosi diària de consum la de dos grams, i ha presumit la finalitat de trànsit en la tinença que excedís de quinze grams.

Sense perjudici d’això, altres sentències del mateix Tribunal han situat el consum mitjà diari de cocaïna en un gram i mig, de conformitat amb el criteri de l’Institut Nacional de Toxicologia, i aquesta xifra de consum diari es va acceptar pel Ple no jurisdiccional de la Sala Penal del Tribunal Suprem de data 19 d’octubre de 2.001.

Així mateix, també és criteri de l’Institut Nacional de Toxicologia que normalment el consumidor mitjà cobreix el consum de drogues de cinc dies.

En relació amb l’ haixix, la doctrina jurisprudencial ha considerat destinats a la transmissió als consumidors els imports de la indicada droga que excedeixin els cinquanta grams (SS. de 4-5-98 1994, 9805] , 20-1 [RJ 1995, 74] i 5-11-95 i 10.1 [RJ 1996, 8898] i 12-296 [RJ 1996, 914]). Pel que fa a l’ heroïna, l’Institut Nacional de Toxicologia ha fixat en tres grams la provisió per a l’autoconsum.

Els tribunals poden imposar la pena inferior en grau a les que assenyala l’art. 368, paràgraf primer, en atenció a l’ escassa entitat del fet i les circumstàncies personals del culpable .

Per apreciar l’escassa entitat del fet, es pot prendre en consideració les dosis de consum mitjà, situar-se a l’“últim esglaó del trànsit”, el fet de vendre droga a consumidors que se sàpiguen habituals, venda aïllada o esporàdica d’alguna o algunes paperines i, en general, qualsevol circumstància que permeti considerar que no es produeix una afectació quantitativament rellevant a la salut.

I, per la seva banda, les circumstàncies personals del culpable obliguen a tenir en compte les raons que han motivat la comissió del fet delictiu. Així, solen analitzar-se elements que afectin l’entorn social i individual del subjecte actiu com els seus antecedents, la condició o no de toxicòman, l’edat, el grau de formació, la maduresa psicològica, el comportament posterior al fet delictiu, etc.

Les penes que serien aplicables si concorre aquesta atenuació del tipus bàsic seria d’ un any i sis mesos fins als dos anys, deu mesos i vint-i-nou dies en el cas de drogues que causin un greu dany a la salut; i de presó de sis mesos fins a onze mesos i vint-i-nou dies en cas que no causin greu dany a la salut. A més, en tots dos casos s’imposarà la multa proporcional per una quantitat que oscil·larà entre la meitat i el mateix valor de la droga objecte del delicte.

Les penes que preveu l’article 368 CP s’imposaran en grau superior i multa del tant al quàdruple quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:

• 1a El culpable és autoritat, funcionari públic, facultatiu, treballador social, docent o educador i obres en l’exercici del seu càrrec, professió o ofici.
• 2a El culpable participarà en altres activitats organitzades o l’execució de les quals es vegi facilitada per la comissió del delicte.
• 3a Els fets siguin realitzats en establiments oberts al públic pels responsables o empleats dels mateixos.
• 4a Les substàncies a què fa referència l’article anterior es facilitin a menors de 18 anys, a disminuïts psíquics, oa persones sotmeses a tractament de deshabituació o rehabilitació.
• 5a Fora de notòria importància la quantitat de les substàncies esmentades objecte de les conductes a què es refereix l’article anterior.
• 6a Les referides substàncies s’adulterin, manipulin o barregin entre si o amb altres, incrementant el possible dany a la salut.
• 7a Les conductes descrites a l’article 368 CP tinguin lloc en centres docents, en centres, establiments o unitats militars, en establiments penitenciaris o en centres de deshabituació o rehabilitació, oa les seves proximitats.
• 8a El culpable ha d’emprar violència o exhibir o fer ús d’armes per cometre el fet.

L’aplicació d’aquest tipus agreujat comporta l’elevació de les penes de presó de 3 anys i 1 dia a 4 anys i 6 mesos, i multa (substàncies que no causen dany greu a la salut) o presó de 6 anys i 1 dia a 9 anys, i multa (greu dany a la salut).

Pel que fa a l’agreujament contemplada en atenció a la quantitat de notòria importància (5a), aquesta previsió només s’aplicarà en casos en què se superin les 500 dosis referides al consum diari, tenint únicament en consideració la substància base o tòxica reduïda a puresa (excepte haixix i els seus derivats), la qual cosa comporta la necessitat de dictamen.

Per exemple, en el cas de la cocaïna, s’aplicaria l’agreujant de notòria importància per la quantitats superiors a 750 grs, en el cas de marihuana 10 kg, haixix 2,5 kg i MDMA 240 grs.

Per la seva banda l’article 369 bis castiga amb penes de presó de nou a dotze anys i multa del tant el quàdruple del valor de la droga si es tracta de substàncies i productes que causin greu dany a la salut i de presó de quatre anys i sis mesos a deu anys i la mateixa multa en els casos de drogues que no causin greu dany. 368 CP s’hagin realitzat pels qui pertanyin a una organització delictiva.

Així mateix, es preveu que als caps, encarregats o administradors de l’organització se’ls imposaran les penes superiors en grau de les assenyalades al paràgraf anterior.

S’imposarà la pena superior en un o dos graus a l’assenyalada a l’article 368 quan:

• • 1r S’utilitzi menors de 18 anys o disminuïts psíquics per cometre aquests delictes.
  • 2n Es tracti dels caps, administradors o encarregats de les organitzacions a què fa referència la circumstància 2a de l’apartat 1 de l’article 369.
  • 3r Les conductes descrites a l’article 368 són d’extrema gravetat.

Es consideren d’ extrema gravetat els casos en què la quantitat de les substàncies a què fa referència l’article 368 excedisca notablement de la considerada com de notòria importància, o s’hagin utilitzat vaixells, embarcacions o aeronaus com a mitjà de transport específic, o s’hagin dut a terme les conductes indicades simulant operacions de comerç internacional entre empreses, o es tracti de xarxes de xarxes internacionals. les circumstàncies previstes a l’article 369.1. En els supòsits dels anteriors números 2n i 3r, s’imposarà als culpables, a més, una multa del gol al triple del valor de la droga objecte del delicte.

L’article 368 del Codi penal castiga els que executin actes de cultiu, elaboració o trànsit, o altrament promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o les posseeixin amb aquells fins.

La pena a imposar per les conductes anteriors dependrà de si estem davant de drogues que causen greu dany a la salut, contemplant-se en aquests casos una pena de 3 a 6 anys de presó i multa del tant al triple del valor de la droga, o bé si es tracta de drogues que no causen greu dany a la salut la pena de la qual se situa entre 1 a 3 droga.

En aquest cas, podríem sostenir que no hi ha intenció de distribuir-la a tercers i que, per tant, no es pot imputar un delicte de tràfic de drogues, ja que no hi ha risc per a la salut pública.

Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona núm. 557/2023 de 18 de juliol: Ens recorda que el Tribunal Suprem ha establert de manera constant a la seva jurisprudència que l’article 368 CP (Tràfic de drogues) té un abast molt extens, que abasta des de la producció i distribució de drogues fins a qualsevol acte que promogui, faciliti. També inclou la mera possessió si té com a finalitat el trànsit de la substància.

Significa que no cal que es produeixi un mal concret o que s’arribi a un resultat específic; només cal que les accions realitzades generin un risc per a la salut pública.

Jurisprudencialment s’entén que és un delicte de mera activitat. Això vol dir que el delicte queda consumat amb la mera realització de la conducta que descriu l’art. 368 del Codi Penal, sense que es requereixi cap resultat posterior.

A tall d’exemple, la Sentència del Tribunal Suprem 563/2019 del 19 de novembre, en què clarament es defineix com un delicte de mera activitat i de risc abstracte que se sol integrar per una pluralitat d’accions.