Aquest delicte es troba regulat a l’article 298 del Codi Penal i sanciona els qui, coneixent la comissió prèvia d’un delicte contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic, i sense haver-hi intervingut com a autors o còmplices, ajudin els responsables a aprofitar-se dels efectes del delicte previ esmentat, o rebin, adquireixin o ocultin aquests efectes.
Per tant, la persona a qui s’imputa un delicte de receptació, no pot haver participat en el delicte previ, sinó que, la seva actuació s’ha de limitar que, amb caràcter posterior, ajudi els autors del delicte inicialment comès a lucrar-se dels seus efectes, coneixent que l’origen dels béns és il·lícit per provenir d’un delicte contra el patrimoni o ordre soci.
Presenta similituds amb el delicte d’encobriment. Tot i això, la diferència és que, en el delicte de receptació, els béns han de provenir d’un delicte contra el patrimoni o ordre socioeconòmic, mentre que el delicte d’encobriment és un il·lícit penal contra l’Administració de Justícia. A més, una altra diferència destacable entre aquests dos delictes és que en el delicte de receptació, la intenció del subjecte és obtenir-ne un profit, mentre que al delicte d’encobriment el que pretén el subjecte és auxiliar l’autor del delicte encobert.
El delicte de receptació, a més, requereix que el subjecte actuï dolosament, és a dir, amb coneixement que els efectes provenen d’un delicte contra el patrimoni o ordre socioeconòmic i ho ha de fer amb ànim de lucre. L’ànim de lucre s’ha d’entendre com obtenir qualsevol profit, avantatge o utilitat.