Advocat especialista coaccions

El delicte de coaccions es troba regulat als articles 172 i 172 bis del Codi Penal, dins del títol VI, en el qual s’inclouen els delictes contra la llibertat. Ens trobem davant d’un delicte que protegeix el dret a la llibertat, més concretament, la llibertat d’obrar, d’actuar d’acord amb les decisions preses prèviament i lliurement.

La conducta típica consisteix a impedir a una altra persona fer allò que la llei no prohibeix, o obligar-lo a fer alguna cosa que no vol (sigui just o injust), sempre que s’utilitzi, per a això, violència o intimidació.

El delicte de coaccions concorre quan es donen les circumstàncies següents:

• Quan l’autor fa servir violència de certa intensitat.
• L’actuació de l’autor ha d’anar adreçada a impedir fer o obligar fer alguna cosa a la víctima, en contra de la seva voluntat.
• Hi ha d’haver una relació de causalitat entre la violència emprada i aquesta dinàmica comisiva.
• Que l?autor actuï amb l?objectiu d?atemptar contra la llibertat aliena.
• Que el subjecte actiu actuï sense autorització legítima per obrar de manera coactiva.

El delicte de coaccions no concorre únicament als supòsits de violència física. Segons la jurisprudència més recent del Tribunal Suprem, el concepte de violència s’ha anat ampliant fins arribar a incloure també la intimidació, i fins i tot la força en les coses, sempre que repercuteixin en la llibertat de la persona.

De fet, a les resolucions més recents els Tribunals entenen que la simple restricció en la llibertat d’obrar comporta violència i, per tant, pot constituir coacció. El que és rellevant a l’hora de determinar si concorre o no aquest delicte és el mitjà coercitiu emprat per l’autor resulti adequat i eficaç per assolir el resultat perseguit (STS núm. 637/2023 de 21 juliol).

El delicte de coaccions es castiga amb pena de presó de 6 mesos a 3 anys o amb multa de 12 a 24 mesos. La pena concreta a imposar dependrà de la gravetat de la coacció o dels mitjans utilitzats.

Les penes anteriorment indicades s’imposen a la meitat superior en els casos següents:

• Si la coacció persegueix impedir lexercici dun dret fonamental.
• Quan la coacció té com a fi impedir el legítim gaudi de lhabitatge. Aquesta modalitat és aplicable als supòsits d’assetjament immobiliari.

El Codi Penal castiga, amb una pena menor, les coaccions lleus. En aquest cas, la pena a imposar varia segons la relació existent entre l’autor i la víctima del delicte:

• Si la víctima és o ha estat dona o dona lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga al matrimoni, els fets se sancionen amb pena de presó de 6 mesos a 1 any o de feines en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies. Aquesta pena també s’imposa quan la víctima és una persona vulnerable que conviu amb l’autor.

• En els casos en què la víctima és familiar proper de l’autor, la pena serà de localització permanent de 5 a 30 dies, feines en benefici de la comunitat de 5 a 30 dies, o multa d’1 a 4 mesos.

• Si la víctima és qualsevol altra persona, la coacció lleu es castiga amb pena de multa de 1 a 3 mesos. En aquest cas, el delicte només pot ser perseguit amb la denúncia prèvia per part del perjudicat.

L’article 172 bis del Codi penal sanciona el delicte de matrimoni forçat, amb pena de presó de 6 mesos a 3 anys o multa de 12 a 24 mesos. Aquest precepte castiga el fet d’obligar un altre a contraure matrimoni utilitzant intimidació greu o violència.

Així mateix, aquest article castiga la persona que utilitza violència, intimidació greu o engany per forçar un altre a abandonar Espanya o no tornar, amb l’objectiu d’obligar-lo a contraure matrimoni.

A l’hora de determinar la gravetat d’un delicte de coaccions i, en conseqüència, la pena a imposar, els tribunals tenen en compte la gravetat de l’acció coactiva, la idoneïtat dels mitjans emprats per a la imposició violenta, la personalitat de l’autor i de la víctima, les seves capacitats intel·lectives i les circumstàncies en què es produeix l’acció (STS núm. 23).

El delicte d?amenaces es caracteritza per l?anunci conscient d?un mal futur, injust, determinat i possible, amb l?únic propòsit de crear una intranquil·litat a la víctima. És un delicte que es consumeixi des del moment que l’anunci del mal arriba al destinatari.

Per contra, en el delicte de coaccions el mal es presenta com a imminent i actual (STS núm. 317/2022, de 30 març).