Presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos o treballs en benefici de la comunitat de trenta-u a noranta dies, i en qualsevol cas, amb la de privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.
Aquesta situació legal permet sostenir que, en relació amb la conducció sota la influència de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, ens trobem amb dues maneres d’aplicar el delicte contingut a l’article 379.2 del Codi Penal.
Un primer escenari consistent en la superació de les taxes d’alcohol en aire aspirat superior a 0,60 mil·ligrams per litre o taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 grams per litre, cas en què hi haurà delicte, sense que s’hagi d’acreditar cap element típic més que la mera superació de les taxes. I un segon escenari que recolliria aquells altres casos en què no se superin aquestes taxes de mesura.
I és que, cal tenir en compte que, la no aplicació de l’art. 379.2 CP incís final, per no superar-se 0,60 mg/l, no exclou la possibilitat de concurrència de l’art. 379.2 CP, incís primer, i, per tant, de condemna penal dels fets. I això perquè el tipus penal resulta aplicable no només quan objectivament s’aprecien les taxes d’alcohol que en recull, sinó també quan, encara que resultin inferiors a aquelles, resulta acreditada la influència de tal ingesta a partir d’una sèrie de marcadors externs, influència l’acreditació de la qual resulta notòriament facilitada en aquells supòsits en què el subjecte porta a terme una conducció antireglament.
Per tant, en aquells casos en què no hi hagi mesurament de cap classe, o bé en aquells supòsits que no se superin els nivells expressats (encara que puguin igualar-los), s’ha d’analitzar si, malgrat no excedir els límits assenyalats, efectivament, la ingestió alcohòlica va influir en la conducció del subjecte de manera que igualment mereixi retret o càstig.
Per això, necessàriament es tindran en compte les circumstàncies de la conducció, si la mateixa va ser o no apreciada pels agents policials, o bé es va tractar d’un control rutinari, de manera que no van poder observar si el vehicle conduïa de forma anòmala o no, si el vehicle va estar implicat en un accident, l’acta de simptomatologia del conductor, les manifestacions espontànies.
És a dir, caldrà l’acreditació que el subjecte en qüestió conduïa el vehicle amb les facultats d’atenció i reflexos disminuïts per la ingesta prèvia de begudes alcohòliques.
Per exemple, mitjançant els signes que van ser apreciats pels agents que van practicar les diligències, deambulació, comportament, aspecte extern, congestió a la cara, repetició de frases i idees, rostre pàl·lid, ulls brillants, pupil·les dilatades, parla pastosa i halitosi alcohòlica. En definitiva, haurà dacreditar-se mitjançant la corresponent pràctica de la prova en judici oral que el subjecte conduïa sota la influència de les begudes alcohòliques que prèviament havia ingerit. Només així, mancant mesurament expressa de la taxa, o amb un mesurament que, aplicats els marges d’error establerts, no superin els límits que marca el Codi Penal, es podria imposar una condemna per aquests fets. En cas contrari, mancant prova de l’anterior, el que és procedent és el dictat d’una sentència absolutòria.