Advocat Amenaces a Barcelona

El Codi Penal distingeix les diferents modalitats d’amenaces en funció del mal anunciat i de si s’imposa o no cap condició al subjecte destinatari de l’amenaça.

Quan l’amenaça sigui d’un mal que constitueixi algun dels delictes que es detallen a l’article 169 i, alhora, es faci exigint una quantitat o imposant qualsevol altra condició i se n’hagi aconseguit el propòsit, la conducta es castiga amb penes d’1 a 5 anys de presó. En cas que l’autor, no hagi aconseguit el propòsit, es castiga amb pena de presó de 6 mesos a 3 anys.

En aquells casos en què l’amenaça no sigui condicional, és a dir, que es fa amb l’únic propòsit de provocar un dany a un altre, sense exigir res a canvi, la pena que s’imposa és de presó de sis mesos a dos anys.

Quan l’amenaça sigui d’un mal que no constitueixi delicte, s’haurà de fer sempre de manera condicional, és a dir, exigint sempre una condició, amb independència que aquesta arribi o no a complir-se.

La principal diferència rau que, malgrat poder ser il·lícit, el mal amb què s’amenaça no és delictiu, és a dir, no constitueix cap dels delictes contemplats al Codi Penal.

En aquests casos, s’imposarà la pena de presó de 3 mesos a 1 any o multa de 6 a 24 mesos atenent la gravetat i les circumstàncies del fet. I, en els casos en què el subjecte que profereix l’amenaça hagi obtingut el seu propòsit, se li imposarà la pena a la meitat superior.

El Codi Penal castiga amb més pena determinades modalitats específiques d’amenaces.

En primer lloc, aquells que amenacin de causar un mal constitutiu de delicte, exigint una quantitat o imposant qualsevol altra condició per tal de no fer efectiva la seva amenaça, en cas que aconsegueixin aconseguir el seu propòsit, la pena de presó que s’imposarà és d’1 a 5 anys.

A més, també es castiguen amb més pena aquells casos en què l’amenaça es faci per escrit, telèfon o per qualsevol mitjà de comunicació o de reproducció, o bé es facin en nom d’entitats o grups.

Cal matisar que no cal que aquestes entitats o grups siguin reals, és a dir, poden ser suposats. El que és decisiu és que la manera com s’efectuï l’amenaça sigui idònia per generar més intranquil·litat i desassossec al seu destinatari. En aquests casos, s’imposarà la pena de presó corresponent a la meitat superior.

Per exemple, entrarien dins la modalitat agreujada del delicte, aquells casos d’amenaces per correu electrònic o per telèfon exigint diners.

L’article 171.2 del Codi Penal castiga qui amenaça de difondre o revelar fets reservats a la vida privada de l’amenaçat, fets privats i que no són públicament coneguts, exigint a canvi de no fer-ne una quantitat o recompensa.

En aquests casos, si s’ha aconseguit el lliurament, ja sigui total o parcial, del que s’exigeix a canvi, el delicte serà castigat amb la pena de presó de 2 a 4 anys. En aquells casos en què no s’arribi a obtenir la quantitat o recompensa exigida a canvi de no revelar els fets, la pena serà de 4 mesos a 2 anys de presó.

A més, el nostre Codi Penal també contempla un altre cas específic de xantatge. Es tracta d’aquells supòsits en què s’exigeix una quantitat o una recompensa a canvi de no revelar o denunciar la participació de l’amenaçat en un fet delictiu.

Amb caràcter general, les amenaces de caràcter lleu es castiguen amb una pena de multa de 1 a 3 mesos. I, en aquests casos, per poder castigar el fet, cal que la persona afectada o el seu representant legal hagin interposat denúncia.

Això no obstant, el nostre Codi Penal contempla una sèrie d’excepcions en què, malgrat que l’amenaça pugui ser considerada lleu, es castiguen amb les penes corresponents a delictes menys greus.

En concret, en els casos de violència de gènere en què un home amenaça, si bé de forma lleu, la seva dona, parella o qui hagi estat la seva dona o amb qui mantingui o hagi mantingut qualsevol tipus de relació anàloga a les indicades.

En aquests casos, s’imposarà una pena de presó de 6 mesos a 1 any o feines en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies, així com la privació del dret a la tinença d’armes d’un any i un dia a tres anys.

Les penes indicades també s’imposaran a qui de forma lleu amenaci una persona especialment vulnerable que convisqui amb l’autor d’aquesta amenaça.

També es contemplen els casos en què l’amenaça té lloc en un context de violència domèstica. És a dir, aquells casos en què una persona amenaça, de forma lleu, una o diverses persones amb qui conviu habitualment. La pena per a aquests supòsits és la mateixa que per als casos d’amenaces proferides a l’àmbit de la violència de gènere.

Joaquín Sugrañes és un advocat altament especialitzat en delictes d’amenaces i el seu objectiu és garantir la millor defensa penal davant d’una problemàtica relacionada amb aquesta classe de delictes.

En aquest tipus de delictes, és molt important poder comptar amb la defensa especialitzada d’un advocat expert en amenaces a Barcelona.

Les amenaces lleus, llevat dels casos expressament previstos, es castiguen amb pena de multa. Mentrestant, les amenaces menys greus tenen prevista pena de presó.

Per distingir entre una amenaça lleu i una amenaça menys greu, no només es tindrà en compte el contingut de l’expressió o el mal anunciat amb què s’amenaça, sinó també la resta de circumstàncies i context en què s’efectua l’amenaça en qüestió.

En concret, es valorarà la major o menor serietat, així com la seva persistència i credibilitat.

Sí. Si es donen els requisits de lart. 74 del Codi Penal, és possible la comissió d’un únic delicte continuat d’amenaces en aquells casos en què es produeixin aquestes amenaces.

No. El delicte d’amenaces és un delicte dolós i no n’admet la comissió imprudent. Per tant, el subjecte que amenaça ha de ser conscient i voler exercir una pressió sobre l’amenaçat, privant-lo de la seva tranquil·litat personal i generant-li desassossec i inseguretat personal.

Totes les modalitats d’amenaces previstes al Codi Penal són doloses.

Són vàlids tots aquells mitjans de prova que siguin admissibles en dret. En aquells casos en què no hi hagi més prova que la mateixa declaració de la persona víctima de l’amenaça, la seva declaració, per si sola, pot ser suficient perquè es dicti una sentència de condemna. Això no obstant, en aquests casos, haurà de complir amb una sèrie de paràmetres o criteris establerts jurisprudencialment.

En aquells casos en què les amenaces s’aboquin per escrit, a través de missatges intercanviats en serveis de missatgeria instantània o mitjançant correu electrònic, caldrà aportar aquests missatges al Jutjat i sol·licitar-ne una diligència de confrontació i consagrament davant l’òrgan judicial.