Per respondre aquesta pregunta, cal conèixer les circumstàncies del cas concret: la zona del cos en què es produeix el tocament, el context en què es produeixen els fets…
Tot i això, com a advocats penalistes experts en agressions sexuals a Barcelona , el que podem afirmar és que un tocament, encara que sigui fugaç, en determinades zones del cos, com poden ser el pit o els glutis, pot ser actualment constitutiu d’un delicte d’agressió sexual.
De fet, cada cop són més els pronunciaments judicials que condemnen per aquest delicte en supòsits de tocaments sorprenents o fugaços.
Els tocaments fugaços o sorprenents són aquells actes que impliquen contacte físic no consentit, breu i inesperat, que es poden fer en qualsevol entorn, ja sigui públic o privat.
Aquests tocaments sexuals no consentits vulneren la llibertat sexual de la víctima i són considerats un delicte d’agressió sexual. En molts casos, la declaració de la víctima pot ser l’única prova per condemnar l’agressor, com explica aquest article sobre la importància de la declaració de la víctima en delictes d’agressió sexual.
En el context legal, els tocaments fugaços o sorprenents són definits com a agressió sexual quan el contacte no és consentit i té una connotació sexual clara. La legislació espanyola classifica aquests actes dins del marc de l’agressió sexual, encara que no hi hagi violència o intimidació física.
El Codi Penal estableix que qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una persona, encara que sigui breu o momentani, es pot considerar un delicte d’agressió sexual.
Per ser constitutiu de delicte, s’exigeix que el tocament tingui un significat sexual indiscutible. Anys enrere, els tribunals exigien, a més, que l’autor actués amb la intenció de satisfer els seus desitjos sexuals (el que s’anomenava ànim libidinós), però aquest requisit subjectiu ja no s’exigeix.
Els casos més evidents són aquells en què el tocament es produeix en zones erògenes, com poden ser els pits, els glutis o els genitals. Això no obstant, això no és requisit indispensable.
La jurisprudència actual dicta que qualsevol acte d’aquest tipus ha de ser castigat segons la gravetat de l’acte, però encara és considerat delicte d’agressió sexual.
Abans de la reforma del 2022, els tocaments fugaços o sorprenents es consideraven delicte d’abús sexual en la majoria dels casos. Aquest delicte abraçava qualsevol acte que vulnerés la llibertat sexual de la víctima, sempre que no s’utilitzés violència o intimidació, però sí que hi hagués contacte físic no consentit.
Tot i això, en casos de menor gravetat, els tribunals solien condemnar aquests actes sota la figura de vexacions injustes, que era una categoria de delicte menor ja derogada. Això volia dir que els tocaments no consentits que no incloïen violència o un dany físic visible podien rebre sancions més lleus.
El 2017 , un nou corrent jurisprudencial va canviar el tractament legal dels tocaments fugaços . A partir d’aquest canvi, qualsevol tocament no consentit amb connotació sexual, per breu o sorprenent que fos, va passar a ser considerat abús sexual .
Aquesta interpretació més estricta va incloure els tocaments ràpids , eliminant la possibilitat de condemnar com a vexacions injustes , i va establir sancions més severes.
Arran de la reforma operada l’any 2022, que va eliminar la distinció entre agressió i abús sexual, els tocaments sorprenents, que solen caracteritzar-se per l’absència de violència o intimidació i per la manca de consentiment de la víctima, ara són constitutius d’un delicte d’agressió sexual.
Alguns Tribunals han continuat aplicant el delicte de vexacions injustes per als tocaments sorprenents de menor entitat, el Tribunal Suprem ha aclarit, recentment, que els tocaments sorprenents, momentanis o fugaços són constitutius d’un delicte d’abús sexual, si bé la menor gravetat de l’acció s’ha de tenir en compte a l’hora de graduar.
Concretament, el Tribunal Suprem aclareix això anterior a la seva Sentència núm. 621/2023, de 17 de juliol.
Després de la reforma del 2022, la llei és més clara en la penalització dels tocaments fugaços o sorprenents. Les penes d’agressió sexual s’apliquen ara a tots els tocaments no consentits, eliminant la possibilitat de tractar-los com a vexacions injustes (un delicte menor que ha estat derogat).
Les penes poden variar segons la gravetat de l‟acte i les circumstàncies del cas, però la legislació vigent contempla penes de presó per als tocaments no consentits.
D’acord amb el Codi Penal espanyol, els tocaments sorprenents es consideren delictes d’agressió sexual i poden comportar penes de:
Això no obstant, aquest subtipus atenuat no es pot aplicar en aquells casos en què hagi intervingut violència o intimidació així com tampoc en els supòsits en què la víctima tingués anul·lada per qualsevol causa la seva voluntat.
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència històrica en defensa dels delictes contra la seguretat viària. En la seva sentència STS núm. 850/2025 de 16 d’octubre, la Segona Sala estableix que una persona que condueix un vehicle després d’haver complert íntegrament una suspensió de permís de conduir no comete cap delicte, encara que no hagi […]
LLegir més
En un entorn de dret penal cada cop més exigent, on l’especialització marca la diferència entre una defensa genèrica i una defensa eficaç, Joaquín s’ha consolidat com a advocat penalista, amb una carrera centrada en casos de major complexitat jurídica i sensibilitat social. La seva pràctica professional es caracteritza per una defensa rigorosa, estratègica i […]
LLegir més
El delicte d’agressió sexual constitueix un dels delictes més greus contra la llibertat sexual i es caracteritza per una elevada complexitat jurídica i probatòria. La seva regulació ha experimentat reformes importants en els darrers anys, fet que exigeix un coneixement tècnic actualitzat tant del Codi Penal com de la jurisprudència del Tribunal Suprem i de […]
LLegir més
