Negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia i drogues (Art. 383 CP)

L’article 383 del Codi Penal castiga el conductor que, requerit per un agent de l’autoritat, es negués a sotmetre’s a les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d’ alcoholèmia i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques, amb les penes de presó de sis mesos a un any a un superior a un i fins a quatre anys.

Quina és la pena per negar-se a fer la prova d’alcoholèmia i/o drogues?

La pena per negar-se a fer la prova d’alcoholèmia pot ser de presó i va de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.

Quins són els requisits del delicte de negativa?

Els requisits del tipus objectiu de l’esmentat delicte són:

• Requeriment clar de l’agent de l’autoritat a fer la prova d’alcoholèmia o de detecció de droga i,
• Negativa de la persona requerida a efectuar aquesta prova.

¿ Qui està obligat a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia i drogues?

Cal destacar que, la Llei sobre Trànsit, a l’article 12, apartats 2n i 3r, així com els articles 21 i 22 del Reglament de Circulació, estableixen que tots els conductors de vehicles tenen l’obligació de sotmetre’s a les proves pertinents per a la detecció d’alcohol i drogues.

En concret, els agents de l’autoritat podran fer aquestes proves a:

1. Qualsevol usuari de la via o conductor del vehicle que hi estigui implicat directament com a possible responsable en un accident.
2. Els que condueixin amb símptomes evidents que ho fan sota els efectes de l’alcohol.
3. Als conductors que siguin denunciats per la comissió d‟alguna infracció a les normes de circulació.
4. A qualsevol conductor com a realització dels programes de controls preventius d’alcoholèmia.

És important assenyalar que, quan parlem de conductors i, per tant, de persones obligades a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia i/o drogues, ens referim tant a conductors de vehicles de motor, ciclomotors així com bicicletes i patinets elèctrics. Tots ells estan obligats a sotmetre’s a aquestes proves.

Diferència entre el delicte de negativa i la infracció administrativa

La negativa a sotmetre’s a les proves dalcoholèmia i drogues està sancionada tant per la via penal com per la via administrativa. La diferència principal és que el delicte, sancionable per via penal, contempla penes de presó i la condemna genera antecedents penals. Mentrestant, la sanció per la via administrativa únicament comporta la imposició d’una sanció pecuniària, és a dir, una multa.

Així doncs, per diferenciar si en el cas concret, la negativa de la persona requerida serà penal o únicament administrativa, hem d’acudir a les regles o criteris orientatius següents:

1. La negativa a sotmetre’s al control d’alcoholèmia o drogues en casos d’accidents o conducció amb símptomes evidents que ho fan sota la influència de begudes alcohòliques, serà penal i no administrativa, és a dir, es castiga a l’art. 383 del Codi Penal amb pena de presó de sis mesos a un any i privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.
2. La negativa a sotmetre’s al control d’alcoholèmia o drogues en casos de conductors denunciats per la comissió d’alguna infracció de les normes de circulació i en els casos de controls preventius d’alcoholèmia o drogues precisa la distinció següent:

• Si els agents aprecien, en la persona requerida, símptomes d’estar conduint sota els efectes de l’alcohol o les drogues, i així ho comuniquen, la negativa del requerit serà penal i no administrativa. És a dir, se sancionarà amb la pena prevista a l’article 383 del Codi Penal.
• En cas que els agents no adverteixin símptomes que la persona en qüestió estigui conduint sota els efectes de l’alcohol o drogues, la negativa de la persona requerida a sotmetre’s a les proves de detecció alcohòlica i/o drogues no hauria de ser considerada penal i, per tant, només es podria sancionar via administrativa amb la imposició d’una multa.

En quins casos em puc negar a fer la prova d’alcoholèmia o drogues?

Imaginem el cas que algú que es disposa a conduir un vehicle havent pres alcohol i/o drogues, s’asseu al seient del conductor, es posa el cinturó i just abans d’arrencar el vehicle és requerit per agents de l’autoritat per fer-li el control d’alcoholèmia.

En aquest cas, la seva negativa a realitzar aquestes proves, no es podria considerar penal ja que no ha iniciat la conducció, ni tan sols ha arrencat el vehicle, i això malgrat que era evident que ho faria. En aquest cas, tampoc no estava implicat en un accident de circulació ni es tractaria d’un control preventiu, amb la qual cosa no estaria obligat a fer aquesta prova d’alcoholèmia o detecció de drogues.

És a dir, perquè et puguin sotmetre a un control d’alcoholèmia, cal una conducció del vehicle, és a dir, l’acció de conduir que implica un desplaçament d’un punt a un altre. Sense moviment no hi ha conducció.

Això no obstant, no cal que es tracti d’un trajecte com a tal, ja que, per exemple, els actes d’aparcar o desaparcar el vehicle o de moure el mateix pocs metres ja permetrien la realització d’aquestes proves i, per tant, la negativa a sotmetre’s a aquests controls seria delictiva.

Em poden sancionar pel delicte de conducció baixos els efectes de l’alcohol i/o drogues i pel delicte de negativa a sotmetre’m a aquestes proves conjuntament?

La resposta ha de ser afirmativa. Efectivament, sí que em poden condemnar per tots dos delictes ja que es tracta de delictes autònoms que protegeixen interessos diferents. El fet que em negui a fer les proves d’alcoholèmia no evita en cap cas que pugui ser imputat i condemnat per conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues si els agents de l’autoritat aprecien símptomes evidents que conduïa sota aquests efectes i així ho fan constar a la corresponent acta de simptomatologia.

Joaquín Sugrañes és advocat penalista, amb més de 15 anys d’experiència en la defensa de delictes contra la seguretat viària i ha obtingut nombroses sentències favorables en assumptes relacionats amb aquesta tipologia de delictes. La seva dedicació és exclusiva i des del primer contacte amb el client es dissenya la seva estratègia defensiva per evitar la condemna o, si escau, l’ingrés a la presó en aquells casos de persones reincidents en aquest tipus de delictes.

Per això, si es troba en una problemàtica relacionada amb això, és aconsellable contactar com més aviat millor amb un lletrat especialista en la defensa d’aquests delictes.