L’ stealthing , una pràctica que implica la retirada subreptícia del preservatiu durant l’acte sexual sense el consentiment de l’altra persona, ha generat debats legals i socials els darrers anys. Aquest comportament no viola només la confiança, sinó que també constitueix una forma d’agressió sexual segons la legislació vigent.
En aquest article, analitzarem com es regula penalment aquesta conducta, la seva relació amb el consentiment i les implicacions legals a Espanya, especialment arran de la reforma introduïda per la Llei del Sol Sí és Sí.
El delicte d’agressió sexual, regulat als articles 178 i següents del Codi Penal, consisteix a cometre qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment. En aquest sentit, el seu bé jurídic protegit és la llibertat sexual, posant al centre del delicte el consentiment de la víctima.
Es tipifiquen principalment dues modalitats diferenciades d’agressió sexual: les que es comenten mitjançant violència o intimidació, i les que no. Tot i això, també podem destacar aquells casos en què l’agressió sexual es dugui a terme aprofitant una situació d’abús de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima.
Les agressions sexuals sense violència ni intimidació són aquelles que es cometen de manera fugaç o sorprenent, de manera que la víctima no té temps d’oposar-s’hi, mitjançant engany, o sobre persones físicament incapacitades per oposar resistència, com a persones amb mobilitat reduïda.
D’altra banda, són agressions sexuals amb violència o intimidació les que es duguin a terme mitjançant qualsevol acte d’escomesa o coacció, o mitjançant l’ús de qualsevol medi físic apte per doblegar la voluntat de la víctima.
En els supòsits d’agressió sexual amb violència, podem distingir, alhora, entre la violència entesa com a vis compulsiva , que consisteix a sotmetre la víctima perquè consenti l’acte sexual perpetrat, de la violència entesa com a vis absoluta , que consisteix a impedir físicament a la víctima oposar resistència davant de l’acte sexual.
Per acabar, hem de diferenciar aquelles agressions sexuals amb penetració vaginal, anal o bucal, d’aquelles que no consisteixen en una penetració. Les primeres porten aparellada una pena de presó de 4 a 12 anys. Les segones, de 1 a 4 anys de presó.
La Llei Orgànica 10/2022 , de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual (també coneguda com a Llei del Sol Sí és Sí) va suposar una important reforma en matèria de delinqüència sexual. Aquesta modificació ha impactat, especialment, en allò que s’entén per consentiment en els actes sexuals.
El consentiment ha estat des de sempre el nucli essencial dels delictes sexuals, i s’ha configurat com a element negatiu del tipus: quan hi ha consentiment, no hi ha delicte contra la llibertat sexual. Tot i això, algun sector jurisprudencial ha exigit tradicionalment que la víctima exterioritzi d’alguna manera l’absència del consentiment, mentre que, per a un altre sector, era l’autor qui havia d’assegurar la concurrència del consentiment.
Després de la reforma operada per la Llei Orgànica 10/2022, aquesta discrepància queda resolta, mentre s’exigeix que el consentiment es presenti de manera afirmativa: Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona .
Aquesta reforma va portar el Tribunal Suprem a precisar les característiques que ha de revestir el consentiment a la seva Sentència número 23/2023, de 20 de gener, entenent que el consentiment ha de descansar en actes, és a dir, en qualsevol tipus de manifestació, sigui verbal o no verbal, gestual o situacional, però sempre explícit. Per tant, el consentiment haurà de ser sempre positiu i concloent.
El stelathing és aquella conducta consistent a prescindir del preservatiu durant la relació sexual, sense que la víctima se n’adoni . Això suposa que la víctima, que va accedir a l’acte sexual únicament mitjançant la utilització del preservatiu, desconeix que l’autor ja no ho porta.
En altres paraules, la Sentència del Tribunal Suprem 186/2021, d’1 de juliol, defineix l’ stealthing com la retirada subreptícia, prescindir o no fer servir amb el mateix sigil el preservatiu durant tot o part d’una relació sexual, malgrat haver estat pactat o imposat per la parella com a condició en prestar el consentiment.
La discussió sobre la rellevància penal de l’ stealthing es planteja sobre l’objecte del consentiment en les relacions sexuals. És a dir:
I, en conseqüència, si el consentiment és invàlid quan s’ha prestat sota engany, fent creure la víctima que s’està fent servir el preservatiu.
A aquesta qüestió dóna resposta la recent Sentència del Tribunal Suprem, del Ple, 603/2024, de 14 de juny, aclarint que en els casos de stealthing , la clau no és avaluar si el consentiment va ser viciat per engany, sinó a determinar si l’acte sexual realitzat va desbordar allò consentit.
El Tribunal Suprem estableix que:
En aquest sentit, considera el Tribunal Suprem que els delictes contra la llibertat sexual no protegeixen factors externs als sexuals, com ara:
L’única cosa veritablement tutelada és l’autonomia per decidir sobre la pròpia sexualitat, en la seva dimensió estrictament corporal.
Per tant, una relació sexual amb preservatiu o sense no és merament un canvi en el “com” de l’acte, sinó un “què” diferent. La víctima va consentir una relació sota certes condicions que en garantien l’autonomia sexual; vulnerar aquestes condicions implica un acte no consentit.
En definitiva, la Sentència 603/2024, de 14 de juny, reforça la idea que la llibertat sexual no es limita a la mera participació a l’acte sexual, sinó que abasta el dret a establir les condicions sota les quals s’exerceix. Qualsevol transgressió d‟aquestes condicions essencials converteix l‟acte en no consentit, amb les conseqüències penals corresponents.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem considera que els delictes contra la llibertat sexual no protegeixen factors externs als sexuals, com ara l’eventual risc d’embaràs o de transmissió de malalties. L’única cosa veritablement tutelada és l’autonomia per decidir sobre la pròpia sexualitat, en la seva dimensió estrictament corporal.
Per tant, una relació sexual amb preservatiu o sense no és merament un canvi en el “com” de l’acte, sinó un “què” diferent. La víctima va consentir una relació sota certes condicions que en garantien l’autonomia sexual; vulnerar aquestes condicions implica un acte no consentit.
En definitiva, la Sentència 603/2024, de 14 de juny, reforça la idea que la llibertat sexual no es limita a la mera participació a l’acte sexual, sinó que abasta el dret a establir les condicions sota les quals s’exerceix. Qualsevol transgressió d‟aquestes condicions essencials converteix l‟acte en no consentit, amb les conseqüències penals corresponents.
Quant a la modalitat d’agressió sexual que cal aplicar en els supòsits de stealthing , el Tribunal Suprem es decanta per l’agressió sense penetració de l’article 178.1 del Codi penal per diverses raons. D’una banda, considera contrari al principi de proporcionalitat de les penes aplicar el marc penològic previst per al delicte de violació (de 4 a 12 anys de presó). D’altra banda, i sobretot, destaca el Tribunal Suprem que, en els casos de retirada subreptícia del preservatiu, en realitat sí que es va consentir la penetració, si bé mitjançant l’ús del profilàctic.
Per tant, les conductes de stealthing seran considerades un delicte d’agressió sexual sense penetració, castigades amb una pena de presó de 1 a 4 anys.
Sugrañes compta amb un equip d’advocats experts en delictes d’agressió sexual i ha intervingut en nombrosos procediments per delictes sexuals.
Actuem en defensa dels que estan investigats o acusats per delicte d’agressió sexual davant dels tribunals de tot el territori nacional.
De la mateixa manera, representem víctimes de delicte d’agressió sexual exercint l’acusació particular per obtenir un pronunciament de condemna contra el seu agressor.
Contacta amb nosaltres avui mateix . El nostre equip està disponible per oferir-te una consulta confidencial i personalitzada, adaptada al teu cas.
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència històrica en defensa dels delictes contra la seguretat viària. En la seva sentència STS núm. 850/2025 de 16 d’octubre, la Segona Sala estableix que una persona que condueix un vehicle després d’haver complert íntegrament una suspensió de permís de conduir no comete cap delicte, encara que no hagi […]
LLegir més
En un entorn de dret penal cada cop més exigent, on l’especialització marca la diferència entre una defensa genèrica i una defensa eficaç, Joaquín s’ha consolidat com a advocat penalista, amb una carrera centrada en casos de major complexitat jurídica i sensibilitat social. La seva pràctica professional es caracteritza per una defensa rigorosa, estratègica i […]
LLegir més
El delicte d’agressió sexual constitueix un dels delictes més greus contra la llibertat sexual i es caracteritza per una elevada complexitat jurídica i probatòria. La seva regulació ha experimentat reformes importants en els darrers anys, fet que exigeix un coneixement tècnic actualitzat tant del Codi Penal com de la jurisprudència del Tribunal Suprem i de […]
LLegir més
