L’ordre de protecció per a les víctimes de violència de gènere i domèstica

Per tal de garantir la protecció de les víctimes de violència de gènere i domèstica, l’any 2003 es va crear l’ordre de protecció, a través de la Llei 27/2003, del 31 de juliol, que regula l’Ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica. Concretament, aquest instrument es troba regulat a l’art. 544 ter LECrim.

L’ ordre de protecció és un mecanisme que permet als tribunals adoptar mesures cautelars penals i civils, així com mesures assistencials i de protecció social, encaminades a garantir la seguretat de les víctimes d’aquest tipus de violència.

Qui pot sol·licitar lordre de protecció?

L’ordre de protecció pot ser sol·licitada per la pròpia víctima, el seu representant legal, els seus familiars propers, el Ministeri Fiscal o entitats assistencials que hagin tingut coneixement de la comissió d’un delicte de violència domèstica.

On es pot sol·licitar l’ordre de protecció?

L’ordre pot ser sol·licitada directament davant del Jutjat, la Fiscalia, a Comissaries de Policia, a Oficines d’Atenció a les Víctimes, a serveis socials oa Serveis Socials.

Quin és el procediment seguit per a l’adopció de l’ordre de protecció?

La sol·licitud d’ordre de protecció s’envia al jutge de violència sobre la dona, en els supòsits de violència de gènere, o, si no és així, al jutjat de guàrdia.

Per decidir sobre l’adopció de l’ordre de protecció, és imprescindible que el jutge competent convoqui una vista urgent , que s’ha de celebrar en un termini màxim de 72 hores a comptar de la presentació de la sol·licitud. En aquesta audiència hi han de ser presents la víctima, el sol·licitant (si és diferent de la víctima), l’investigat (acompanyat pel seu advocat) i el Ministeri Fiscal.

Durant l’audiència, és possible practicar aquella prova que sigui necessària per acreditar que es donen els requisits que veurem a continuació. Per això, és freqüent que es prengui declaració a la víctima ia l’investigat, i també es poden practicar altres proves, com ara l’aportació d’informes mèdics que acreditin les lesions patides per la víctima, declaracions de testimonis dels fets, etc.

Un cop celebrada la vista, el jutge haurà de decidir sobre si escau o no acordar l’ordre de protecció, així com sobre el contingut de les mesures incloses en aquesta i la seva durada.

Quins requisits han de concórrer perquè s’acordi l’ordre de protecció?

En primer lloc, l’ordre de protecció només es pot acordar per tal de protegir víctimes de violència domèstica o de gènere , que poden ser el cònjuge o persona unida a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, familiars que convisquin amb l’autor, menors que es trobin dins del seu nucli de convivència familiar…

En segon lloc, cal que hi hagi indicis fundats de la comissió d’un delicte contra la vida, integritat física o moral, llibertat sexual, llibertat o seguretat . És a dir, l’ordre de protecció no és aplicable a les víctimes de qualsevol tipus de delicte.

Per exemple, no es pot acordar una ordre de protecció per la comissió d’un delicte contra el patrimoni (per exemple, un furt o d’estafa), però sí per a delictes contra les persones, com passa amb els delictes de lesions, agressions sexuals, amenaces… A més, no n’hi ha prou que s’hagi interposat una denúncia per aquests fets, sinó que han d’haver-hi indicis que poguessin indicar-los.

En tercer lloc, és imprescindible que la víctima estigui en una situació objectiva de risc que impliqui la necessitat d’imposar les mesures de protecció en qüestió. És a dir, ha d’existir un pronòstic de perill futur que la persona que el presumpte autor del delicte atempti novament contra la víctima . Per valorar si la víctima es troba en aquesta situació, els tribunals tenen en compte, entre altres factors, l’historial delictiu de l’autor, la gravetat del delicte pel qual s’ha sol·licitat l’ordre de protecció, l’existència de denúncies prèvies per fets semblants…

Quines mesures es poden acordar mitjançant l’ordre de protecció?

Com hem avançat prèviament, les mesures poden ser penals, civils o assistencials i de protecció social.

Pel que fa a les mesures penals , el jutge pot imposar des de la retirada de permisos de possessió d’armes fins a la presó provisional del presumpte agressor. El més habitual és la imposició d’una ordre d’allunyament (prohibició d’acostar-se a la víctima) o d’una prohibició de comunicació amb la víctima, ja sigui directament o indirectament, així com de la prohibició d’acostar-se o residir en determinats llocs freqüentats per la víctima . Convé tenir en compte que algunes d’aquestes mesures tenen establert legalment un període màxim de durada i, de vegades, el mateix jutge en limita la vigència a un període de temps determinat.

Quant a les mesures civils , les més freqüents amb les relatives a l’ atribució de l’ús i el gaudi de l’habitatge familiar, la modificació del règim de custòdia i visites amb els fills, les relatives al règim de guàrdia i custòdia dels fills, l’establiment o la modificació del règim de prestació d’aliments, entre d’altres . Aquestes mesures tenen, per regla general, una vigència de 30 dies. Això no obstant, si la víctima inicia, dins aquest termini, un procés de família davant dels tribunals civils, les mesures adoptades seran mantingudes durant els 30 dies següents a la data de representació de la demanda civil i, una vegada transcorregut aquest darrer termini, el jutge competent haurà de decidir si les manté, les modifiques o les deixa sense efecte.

Finalment, pel que fa a les mesures assistencials i de protecció social , l’ordre de protecció permet a la víctima accedir a la Renda Activa d’Inserció, ajuts econòmics, accés a habitatges protegits, determinats drets laborals o sol·licitar l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals .