El delicte de maltractament habitual està regulat a l’article 173.2 del Codi Penal espanyol. Aquest delicte protegeix el bé jurídic de la integritat moral , entesa com la dignitat i inviolabilitat de la persona.
La llei abraça no només els atacs físics o psicològics, sinó qualsevol intervenció que afecti la persona sense el seu consentiment.
La integritat moral és el bé jurídic protegit en aquest delicte. A través d’aquest enfocament, el Codi Penal salvaguarda la dignitat i el respecte cap a la persona, prohibint qualsevol abús continuat.
El delicte de maltractament habitual sanciona la conducta dels qui, de manera reiterada, sotmeten una altra persona a agressions físiques o psíquiques en el marc de les relacions familiars o de convivència.
Aquest maltractament pot consistir en violència física , amb les seves múltiples manifestacions, com ara cops que causin lesió, maltractament d’obra, violència sexual o fins i tot homicidis consumats.
En aquests supòsits, el mateix article 173.2 del Codi penal preveu que els actes de violència seran castigats individualment, quan siguin constitutius de delicte, juntament amb el delicte de maltractament habitual.
El maltractament també pot consistir en violència psíquica , que es pot exercir mitjançant coaccions, amenaces, vexacions o assetjament. No obstant això, segons la Sentència del Tribunal Suprem 477/2009, de 10 de novembre, no constitueix un supòsit de violència psíquica el descuit i la desnutrició de persones a càrrec, malgrat que aquesta conducta constitueixi un delicte d’abonament de família de l’article 226 del Codi Penal.
El Codi Penal només castiga el delicte de maltractament habitual quan aquesta violència s’exerceixi contra un cercle concret de persones vinculades especialment amb l’autor.
Concretament, aquest delicte només es pot castigar quan sigui comès contra el cònjuge, o persona lligada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, sobre els descendents, ascendents o germans, propis o del cònjuge, o sobre persones discapacitades necessitades d’especial protecció que estiguin subjectes a la seva potestat, tutela, cura-tela.
Alhora, també es pot cometre el delicte de maltractament habitual contra qualsevol altra persona que estigui integrada en el nucli de convivència familiar.
Finalment, cal destacar que el Codi Penal preveu la possibilitat d’imposar la pena a la meitat superior en determinats supòsits. Aquests tipus agreujats són aplicables quan els actes de violència es duguin a terme en presència de menors, mitjançant la utilització d’armes, o tinguin lloc al domicili comú o al domicili de la víctima.
Tradicionalment, la jurisprudència del Tribunal Suprem va entendre el concepte d’habitualitat com l’exigència d’un nombre d’accions violentes i va establir un paral·lelisme amb l’habitualitat prevista a l’article 94 del Codi Penal. Concretament, s’exigien més de dues conductes violentes, i naixia l’habitualitat a partir de la tercera.
Tot i això, aquesta interpretació ha estat abandonada per la més recent Jurisprudència penal. Així, la Sentència del Tribunal Suprem 684/2021, del 15 de setembre, estableix que l’habitualitat no consisteix en el nombre d’accions violentes, sinó en la relació entre autor i víctima, i la permanència del tracte violent.
En aquest sentit, el concepte d’habitualitat d’aquest delicte es relaciona amb l’especial crueltat de l’autor, que exerceix un maltractament perllongat en el cercle de la pròpia llar familiar, independentment dels actes individualment considerats. Això, mentre la permanència en el temps genera un doble mal a la víctima, que justifica el seu càstig com a delicte autònom.
L’article 173.2 del Codi Penal preveu per al delicte de maltractament habitual una pena de presó de sis mesos a tres anys, així com una pena de privació del dret a la tinença i el port d’armes de tres a cinc anys.
Alhora, quan el jutge o el tribunal ho consideri adequat a l’interès del menor o la persona discapacitada, es pot imposar la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment d’un a cinc anys.
D’altra banda, cal destacar que l’article 57.2 del Codi Penal obliga els jutges a imposar, per al delicte de maltractament habitual, la prohibició d’aproximació a la víctima oa aquells familiars o altres persones que es determini en sentència, així com acostar-se al seu domicili, al seu lloc de treball ia qualsevol altre freqüentat per elles, per un temps que no podrà.
De la mateixa manera, respecte dels fills, el règim de visites, comunicació i estada que s’hagi acordat en sentència civil quedarà en suspens fins al compliment total de la pena.
La Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere preveu, des de la modificació del 2022, un catàleg de drets específics per a les víctimes d’aquest tipus de delictes. Concretament, podem destacar els següents:
Les víctimes de violència de gènere tenen el dret a rebre tota la informació relativa a la seva protecció i seguretat, i els drets i ajuts previstos a la Llei, sense necessitat de constituir-se com a acusació particular.
Les víctimes d’aquest delicte també tenen dret a serveis socials d’atenció, emergència, suport, acolliment i recuperació integral. Aquests serveis implicaran, especialment, atenció psicològica, suport social, seguiment de les reclamacions, suport educatiu a la unitat familiar, formació preventiva en valors d’igualtat i suport a la formació i inserció laboral.
Totes les víctimes de violència de gènere, així com els seus descendents, tenen dret a l’atenció sanitària, amb especial atenció psicològica i psiquiàtrica, i al seguiment de l’evolució del seu estat de salut fins a la recuperació total.
Sugrañes compta amb un equip d’ advocats penalistes especialistes en violència de gènere i ha intervingut en nombrosos procediments per delicte de maltractament.
Actuem en defensa dels que estan investigats o acusats per delicte de maltractament habitual davant els Tribunals de tot el territori nacional.
De la mateixa manera, representem víctimes de delicte de maltractament exercint l’acusació particular amb la finalitat d’obtenir un pronunciament de condemna contra el seu agressor.
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència històrica en defensa dels delictes contra la seguretat viària. En la seva sentència STS núm. 850/2025 de 16 d’octubre, la Segona Sala estableix que una persona que condueix un vehicle després d’haver complert íntegrament una suspensió de permís de conduir no comete cap delicte, encara que no hagi […]
LLegir més
En un entorn de dret penal cada cop més exigent, on l’especialització marca la diferència entre una defensa genèrica i una defensa eficaç, Joaquín s’ha consolidat com a advocat penalista, amb una carrera centrada en casos de major complexitat jurídica i sensibilitat social. La seva pràctica professional es caracteritza per una defensa rigorosa, estratègica i […]
LLegir més
El delicte d’agressió sexual constitueix un dels delictes més greus contra la llibertat sexual i es caracteritza per una elevada complexitat jurídica i probatòria. La seva regulació ha experimentat reformes importants en els darrers anys, fet que exigeix un coneixement tècnic actualitzat tant del Codi Penal com de la jurisprudència del Tribunal Suprem i de […]
LLegir més
