El delicte de falsedat documental

Com a consideració prèvia, cal tenir en compte que el Codi Penal castiga amb penes de presó i multa els autors del delicte de falsedat en document públic, oficial, mercantil i privat . Només es preveu una excepció en què no es castiga amb pena de presó sinó amb pena de multa en aquells casos en què la falsedat hagi estat comesa per autoritat o funcionari públic per imprudència greu.

Concepte de Document

El Codi Penal, a l’article 26, ofereix una definició del que s’ha d’entendre per document. Així, ens diu que es considera document tot suport material que expressi o incorpori dades, fets o narracions amb eficàcia probatòria o qualsevol altre tipus de rellevància jurídica.

Amb l’anterior definició de document, es podria pensar que no s’hi inclouen documents informàtics o telemàtics. Això no obstant, no poques sentències per falsedat documental condemnen per falsificacions en aquests documents per entendre que sí que es troben també contemplades intrínsecament en la definició de document de l’art. 26 del Codi Penal.

Quines classes de documents poden ser objecte de falsificació?

Documents Públics

Entesos com aquells autoritzats per un funcionari públic a qui la llei atorga el caràcter de fedatari públic, confeccionats en l’exercici de la seva competència i que respecten les formalitats exigides legalment per a aquests documents. Per exemple, les escriptures notarials.

Documents Oficials

Tot aquell document provinent d’un funcionari públic i que, a diferència dels públics, no tenen la fe pública. Per exemple, el DNI, el permís de conduir, el títol de batxiller, receptes de la Seguretat Social.

Documents Mercantils

Aquells que reflecteixen obligacions mercantils o de comerç o que acrediten operacions i activitats produïdes a l’àmbit del trànsit mercantil o de l’empresa. A la pràctica el concepte de document mercantil és summament ampli abastant a tot document que sigui expressió d’una operació de comerç, plasmat en la creació, alteració o extinció d’obligacions de naturalesa mercantil, ja serveixi per cancel·lar-les, ja per acreditar drets o obligacions de tal caràcter, sent tals no tan sols els expressament regulats en el Codi de Comerç o de comerç o tinguin validesa o eficàcia per fer constar drets o obligacions de tal caràcter o serveixin per demostrar-les.

Sense ànim d’exhaustivitat, com a exemple de documents mercantils, es poden citar els següents:

• lletres de canvi,
• pagarés,
• xecs,
• ordres de crèdit,
• cartes de port,
• coneixements d’embarcament,
• resguards de dipòsit,
• contractes o obligacions de naturalesa comercial,
• factures,
• albarans de lliurament.

Documents privats

Queda definit per exclusió, com tot aquell document que no sigui públic o oficial.

Què passa amb la falsificació duna fotocòpia?

Quan es tracta d’una falsedat material comesa sobre una fotocòpia, la naturalesa del document original, ja sigui oficial o mercantil, no es transmet a aquesta tret que aquesta fotocòpia sigui testimoniada o autenticada. Això no obstant, la falsificació de la fotocòpia no resulta necessàriament atípica i podrà ser delictiva i penada com a falsedat en document privat de l’art. 395 del Codi Penal.

Conductes de falsedat documental de larticle 390 CP

El nostre Codi Penal, a l’article 390, castiga amb penes de presó i multa les següents conductes constitutives de falsedat:

1r Alterar un document en algun dels seus elements o requisits de caràcter essencial

Aquesta alteració pot consistir en el simple afegir al document alguna cosa nova, substitució d’una de les parts per una altra, o la supressió d’alguna d’aquelles.

2n Simulant un document en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat

Implica la confecció d’un document inautèntic ex novo i que sigui idoni per afectar-ne l’eficàcia probatòria. Per exemple, cometria aquesta falsedat l’elaboració d’una placa de matrícula de vehicle per substituir-la per una altra original.

3r Suposant en un acte la intervenció de persones que no l’han tinguda, o atribuint a les que hi han intervingut declaracions o manifestacions diferents de les que hagin fet.

Inclouria aquells supòsits en què qui ha de donar compte, certificant el contingut d’un acte determinat, refereix la intervenció de subjectes que no hi han participat o els atribueix declaracions que no han efectuat.

4t Faltant a la veritat en la narració dels fets.

És el “fer constar fets no veritables o ometre fets veritables que resulten rellevants als efectes del document de què es tracti” (STS 359/2019, ponent Colmenero Menéndez de Luarca).

Quins subjectes poden respondre penalment?

Les tres primeres conductes anteriors són castigades tant si es cometen per part dautoritats o funcionaris públics com si són comeses amb particulars. Això no obstant, pel que fa a la conducta enumerada a l’apartat 4t, únicament pot ser comesa per autoritats o funcionaris públics, però no pels particulars, ja que sobre aquests no pesa deure de veracitat en les seves manifestacions.

Les quatre modalitats falsàries recollides a l’article 390 CP poden ser classificades en dos grups:

D’una banda, les que fan referència als numerals 1r i 2n tenen com a sentit qualsevol intervenció de l’autor sobre el suport material concret del document, és a dir, una falsedat material.

En cas contrari, els numerals 3r i 4t castiguen les anomenades falsedats ideològiques. Això és, aquella que afecta la veracitat del document, és a dir, la correspondència amb la realitat dels fets que conté el document. Per exemple, incorreria en una falsedat ideològica qui creï una prova documental d’un fet que és fals o mendaç.

Falsedat en document privat

Per part seva, l’article 395 castiga la falsedat en document privat sempre que es tracti d’alguna de les tres primeres modalitats previstes a l’article 390 del Codi Penal. A diferència del que passa amb les falsedats en documents públics oficials o mercantils, la falsedat comesa en document privat requereix com a element subjectiu que aquesta s’hagi dut a terme per perjudicar-ne un altre.

Penes per delicte de falsedat documental

El Codi Penal, a l’article 390, preveu penes de presó de tres a sis anys i multa de sis a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per temps de dos a sis anys, en el cas que les conductes falsàries descrites en aquest article hagin estat comeses per autoritat o funcionari públic en l’exercici de les seves funcions.

Per al cas que les falsedats en document públic, oficial o mercantil hagin estat comeses per particular, s’han d’imposar les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos.

Finalment, per al cas que la falsedat s’hagi comès en document privat, la pena a imposar serà de presó de sis mesos a dos anys .